SOBRE LA VIDA I LA MORT.

Era una petita llum brillant, part de la cua d’un cometa gegant que voltava per l’univers. M’encantava la velocitat que agafava al girar i buscava expressament estar els que s’arriscaven a desenganxar-se del cometa, sobre tot quan baixava de sobte, a una velocitat vertiginosa, més ràpida que “la velocitat de la llum”, com diuen els humans.

En una d’aquestes, vaig caure i vaig aprofitar per fer voltes en espiral, mentre reia tant fort que el ressò es va sentir en uns quants planetes del voltant. Estava encantat, ple de vida, lliure i alegre, estimava aquella existència…. quan de sobte, a la llunyania, vaig veure un planeta d’un blau tan intens que em va fer parpadejar; vaig sentir un batec que em va fer vibrar i llavors vaig saber que m’havia enamorat d’aquella boleta blava.

Vaig fer les meves averiguacions i vaig descobrir que aquell planeta es deia TERRA. Jo sabia de la possibilitat d’adaptar-me a la vida dels planetes i em vaig capficar: volia anar la TERRA i viure com un humà.

Així ho vaig decidir, que soc apassionat de mena. Només un punt m’amoïnava: els humans tenen una vida limitada com a humans, el seu cos comença sent jove i ters, i si tot va bé, potser arriben als 90 anys. No es que em preocupés en excés això del cos, perquè jo ja sabia que tornaria a ser partícula de llum quan deixés la TERRA. El que m’inquietava eren els llaços que fas allà i el dolor que senten els humans quan viuen la mort (quin lloc de paraules, “viure la mort”…!). Ignorants com son de que no existeix la mort, com l’entenen ells. Son uns éssers increïbles, el seu cos és preciós i la seva ment prodigiosa… però la majoria pensen que quan moren, s’acaba tot! Obliden que també eren partícul·les de llum abans de ser humans.

Bé, vaig decidir passar una vida a la TERRA i vaig decidir (en la meva passió) que volia ser de pintor de professió, sí, pintor de quadres. Perquè els pintors son persones lliures, (afins a mi per tant…) que es fixen en els detalls de la bellesa i barregen les seves pintures per deixar un record perdurable d’una cosa o d’una persona. I durant moltes generacions després, es podrà admirar aquella imatge i reflexionar en què estava pensant el pintor mentre ho feia.

I així va ser, vaig anar cap allà, vaig triar la família més extraordinària per néixer i una infància agraciada, doncs ells van acceptar que volgués ser pintor i sempre em van fer costat. Vaig conèixer l’amor, vaig volar, vaig nadar, vaig ballar, vaig veure la lluna plena i el sol sortir a primera hora del matí, vaig veure les estrelles i algunes nits vaig reconèixer algunes amigues meves que baixaven a tota velocitat, aquí els hi diuen “estels fugaços”… desitjos fets realitat! Vaig dibuixar cossos nusos de boniques dones, aquelles formes rodones, aquelles ombres, aquells espais secrets i màgics… Deu meu! Quanta bellesa, no m’empenedeixo de res!

I vaig viure la mort del cos, la ment no anava al compàs, va ser complicat. Però un cop passat la primera part, es més fàcil: després de tot, el cos limita el nostre esperit i la nostra ànima és lliure per excel·lència. Per això, ara me’n torno a anar, provaré de trobar la cua del meu cometa. Continuaré volant i dansant a tota velocitat. I qui sap, potser em tornaré a enamorar d’alguna partícula lluminosa o d’algun altre planeta, perquè una cosa sí que us puc assegurar: L’AMOR està a tots els mons i a tota la existència de l’univers. Us deixo aquest quadre que vaig pintar, s’anomena “Rosana”, us agrada? Apa, ens veiem doncs!

Rosana

“Entrada dedicada a l’acomiadament que s’ha fet avui de Jordi Arcalís, mort a l’edat de 48 anys. Les meves condolències per la seva família, en especial a la seva mare, professora de yoga i companya en el camí, una forta abraçada, Sandra”. 30-08-09

sandra_sole@hotmail.com

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s


A %d blogueros les gusta esto: